L'Hospital de Puigcerdà, conegut antigament com a Hospital Major o Hospital de Pobres, és una de les institucions més antigues de la comarca de la Cerdanya, els historiadors situen la data de la seva construcció entre els anys 1185 i 1189. L'any 1190, el Serenísimo Rey Pedro de Aragón, el confirmà als habitants puigcerdanesos i el va posar sota la seva reial protecció.

Com a fet anecdòtic, cal destacar que l'any 1202 el Rei Pere el Catòlic, Comte de Barcelona, va concedir al centre un sester de sal cada setmana a percebre sobre el dret de feu reial, que es cobrava en aquesta vila; de la mateixa manera anys després, mitjançant una declaració reial els venedors havien de donar les escorries de l'oli als pobres de l'hospital. 

Uns anys més tard, el 1206, el bisbe li va donar llicència per a tenir església i cementiri propis. El centre, era més aviat un lloc d'acolliment per a persones desvalgudes o malalts pobres, els quals s'alimentava, tractava i enterrava en cas de defunció. Era gestionat per uns administradors de la mateixa localitat nomenats pel consolat, aquests havien de retre comptes anualment. El 1242, el rei Jaume I reitera la seva protecció a favor dels pobres de l'hospital, mentre que uns segles més tard, l'any 1630 i per concessió del Papa Urbà VIII, es va construir una església. El personal solia ser fins el segle XVIII, un hospitaler, la seva muller i un metge.

L'agost de 1887, el bisbe Casañas, va celebrar una solemne funció religiosa en la qual s'instituïa la congregació de les Germanes de la Caritat que sota la invocació del Sant Àngel Custodi es creà específicament per aquest hospital.

L'ajuda de famílies de la ciutat va permetre afrontar l'any 1948 la instal•lació de l'annexa a l'hospital i finalment, l'any 1973 van començar les obres d'ampliació i modernització de l'hospital.